Milers d’estudiants a Palma contra les retallades del PP

Prop de 5.000 persones s’han manifestat el matí d’aquest dimecres per mostrar el seu rebuig a les retallades del Govern al sistema educatiu. La marxa, convocada pel SEPC i l’Assemblea de la UIB en el marc de la vaga general d’estudiants, ha començat a les dotze a la plaça del Tub.

Nombres pancartes, banderes estelades i crits com ‘Menys policia, més educació’, ‘Bauzá, cabró retalla’t un colló’ o ‘No més retallades a l’educació’ han estat els símbols de la protesta.
La riuada de gent s’ha desplaçat fins el Consolat de Mar. Allà s’ha llegit el manifest denunciant les problemàtiques que pateixen els i les estudiants per mor dels ajusts pressupostaris dels governs autonòmic i espanyol. A la vegada, s’ha incidit en seguir les reivindicacions, donant suport a l’alumnat d’instituts.

La UIB, ocupada

Més d’un centenar d’estudiants ocuparen ahir l’edifici Guillem Cifre de la Universitat per tal de preparar la jornada de vaga a les aules. A més de pintar pancartes, s’hi celebraren assemblees i s’organitzaren els piquets pel dia d’avui. Així mateix, a primera hora del matí, s’ha tallat la carretera de Valldemossa (que dóna accés a la UIB) durant quaranta-cinc minuts.

Vaga de fam per la llengua

Jubilats per Mallorca ha anunciat avui migdia que alguns dels seus membres començaran una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics. Segons l’entitat la vaga de fam ha de servir per “conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i per intentar modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport.”
Els portaveus de l'entitat han afirmat que el fet que hi hagi qualsevol llengua que sigui aquí més obligatòria, la llengua castellana o la que fos si fos una altra, que no la llengua pròpia del nostre territori, és un fet clarament colonial que ja es dóna, però que al govern balear no li basta. Ara la pretensió és que entendre la llengua pròpia ja no sigui necessari, ni en l'àmbit de la funció píblica, ni tan sols entre els servidors dels ciutadans, com ara la policia municipal. Treure el requisit del català és un atac fet amb l'objectiu de perjudicar la normalització del mallorquí, del menorquí, de l'eivissenc i del formenterer.
Responent a les diverses preguntes que s'han fet, s'ha dit que el lloc i les persones que faran la vaga de fam anunciada, es confirmaran d'aquí a pocs dies, perquè ara la intenció de l'entitat és evitar pressions innecessàries sobre els llocs que ara estan aparaulats i perquè pensen que encara poden arribar nous oferiment de seus on es farà la vaga que millorin les que ara estan disponibles. Un altre motiu és que els voluntaris de l'entitat que s'han oferit per fer la vaga estan en procés de fer una revisió mèdica a fi de confirmar el bon estat físic

Demà es farà a Can Alcover un homenatge a Joan Solà

El lingüista Joan Solà (1940-2010) serà objecte d’un homenatge demà dijous, 23 de Febrer, a les 19’30 hores a Can Alcover. Espai de Cultura.

L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, comptarà amb les intervencions d’Isidor Marí, President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que parlarà de “Joan Solà, el llegat i l’exemple”, Jaume Corbera, Professor del Departament de Filologia Catalana que parlarà de “Joan Solà, l’entusiasta científic de la llengua” i Gabriel Bibiloni, Professor del Departament de Filologia Catalana que versarà sobre “Les idees sociolingüístiques de Joan Solà”.

També hi haurà la projecció de l’audiovisual “Joan Solà, de viva veu”.

El PP rep més de 9 milions d’euros de subvenció

Segons el BOE, el Partit Popular obté cada any uns 9,2 milions d'euros a tot l'estat, sense tenir en compte els doblers que reben les fundacions i entitats adscrites al partit. Sense anar més enfora la FAES, presidida per José Maria Aznar en rep altres 3 milions. A aquests doblers s’han d’afegir els que reben els grups parlamentaris del PP al parlament europeu, al congrés i senat espanyols i als parlaments de totes les comunitats autònomes de l’estat.

El PP es dedica a predicar contra les subvencions públiques i a criminalitzar les entitats que en reben, quan és l’organització que més fons públics rep a l’estat espanyol.

Seria bo que el PP fes un acte de responsabilitat i transparència i que faci públic quin percentatge dels ingressos representen les quotes dels seus militants i les ajudes públiques que rep.

Inca i Manacor proclamen sí a la Llengua

L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca varen omplir, divendres, 17 de febrer, el Casal de Cultura d’Inca per dir sí a la llengua, a un acte que va comptar amb més de 200 participants i que va servir per donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Hi varen participar personalitats destacades d’Inca, com l’expresident del Govern Cristòfol Soler, el parlamentari Antoni Alorda, el portaveu del PSOE, Xavier Ramis, i el del PSM-IV, Antoni Rodríguez,

L’acte va estar centrat en l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, que va ser diseccionat pel professor de Dret Administratiu, Bartomeu Colom. Colom va explicar els motius per rebutjar una reforma que representa l'atac més salvatge contra la llengua catalana de tota l'etapa democràtica. La nova norma, en cas de ser aprovada, significarà un retrocés sense precedents dels drets lingüístics dels ciutadans, que no veuran garantit el seu dret a ser atesos en l'idioma propi per part de l'administració pública. L'avantprojecte deroga articles sencers de la Llei de Normalització Lingüística, que buida de contingut, i de la Llei de Règim Jurídic.

Per la seva banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, va lamentar que l’Ajuntament d’Inca no hagués votat contra la reforma, com sí va fer el de Manacor. Va recordar les més de 12.000 al·legacions presentades pels ciutadans, institucions i entitats en quatre dies, que demostren una mobilització social també sense precedents; i va exigir al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l'avantprojecte. Mateu va oferir mà estesa a l'executiu perquè faci marxa enrere amb dignitat, sempre que es mantengui el requisit per als treballadors públics. També va recordar que l'actual president va prometre, en campanya electoral, que no modificaria la Llei de Normalització Lingüística. A més, va afirmar que el dret a parlar en català està al mateix nivell que els drets de les persones més desafavorides o els drets a la sanitat i a l'educació. El president va fer una crida a la reacció, sense por, de tots els catalanoparlants per defensar la llengua catalana que, va recordar, és un patrimoni cultural tan important com la Seu. Mateu va afirmar també que la justificació d'alguns portaveus polítics d'eliminar el requisit lingüístic perquè la llengua sigui més estimada, és com dir que l'amor cap a les dones es demostra a través del maltractament.

Jaume Mateu va fer, acte seguit, una crida a la mobilització de la societat mallorquina contra aquest intent d'anorreament lingüístic. Féu un repàs dels retrocessos en matèria lingüística en tres àmbits: mitjans de comunicació (eliminació de Ràdio Televisió de Mallorca, castellanització d'IB3, eliminació de les ajudes a la premsa forana), administració pública (eliminació de les direccions general de Política Lingüística, retrocés del català en les aparicions públiques de membres del Govern, avantprojecte de la Llei de Funció Pública) i escola (on s'ha anunciat la castellanització del sistema educatiu). Mateu va remarcar també l'intent d'ofegament econòmic de les entitats que fan feina a favor de la llengua i la cultura. Per últim va explicar les passes que farà l'Obra Cultural Balear a partir d'ara. En primer lloc, l'entitat demanarà la convocatòria del Consell Social de la Llengua Catalana, màxim òrgan consultiu en matèria de llengua, perquè es pronunciï sobre la nova normativa. En cas de que el Govern no ho faci, l'entitat s'ha compromès a fer-ho en el seu lloc. En segon lloc, l'Obra Cultural Balear organitzarà una Setmana d'acció per la llengua en els diferents pobles de Mallorca, perquè la reivindicació lingüística surti al carrer. En darrer lloc, l'entitat organitzarà una mobilització sense precedents a Palma. Per acabar, hi va haver un animat debat, obert a les intervencions del públic. 

La Comissió Emili Darder convida els ciutadans a reivindicar la figura del batle republicà en els 75 anys del seu assassinat

La Comissió Emili Darder, formada per un grup de joves provinents de diversos àmbits socials i polítics, ha presentat avui públicament la Marxa de Torxes que en record dels 75 anys dels assassinats d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, recorrerà aquest divendres, dia 24, a partir de les 20 h, el centre de Palma des del parc de sa Feixina fins el cementeri municipal, fins a davant la paret on foren executats cruelment, per un escamot militar, els quatre polítics republicans.

La Comissió convida a tots els ciutadans a sumar-se a aquest homentage al qui fou el darrer batle republicà de Palma i referent polític i intel·lectual del procés de reconstrucció nacional i justícia social de Mallorca durant les primeres dècades del segle XX. El batle que impulsà la més gran construcció d’escoles i la modernització d’infrastructures de la capital, l’assistència mèdica bàsica per a tots els ciutadans, la normalització de la llengua catalana, la importància de la cultura com a element essencial generador de riquesa i igualtat d’oportunitats, i del turisme com a indústria emergent de l’illa.

En aquest sentit, els membre de la Comissió demanen que aquest homenatge sigui, a més d’un clam contra la impunitat franquista que encara ara, 75 anys després, protegeix els assassins del batle Darder, un missatge clar i fort contra l’atac idiscriminat contra l’autogovern, la llengua, els drets socials i laborals, i el territori, que han posat en marxa les institucions governades pel Partit Popular. Per la Comissió, la millor manera d’homanetjar Emili Darder i totes les víctimes de la repressió feixista és convertir cada manifestació en un clam multitudinari, i a cada atac, una resposta contundent i massiva fins a aconseguir la victòria.

El cartell de l’acte és una aquarel·la original del pintor Damià Jaume, que la Comissió posa a la subhasta. Així mateix, també es vendran unes làmines de record del cartell. Els beneficis aniran destinats a promoure activitats i publicacions sobre la figura de Darder i el republicanisme mallorquí.